Amor particular (Lluis Llach)

Esta canción propuesta por María, merece con creces estar en el blog. Es tan bella ¡¡¡¡

Me he permitido poner dos versiones diferentes, las dos en directo. Muchas veces prefiero las versiones en directo, con su frescura y autenticidad que las de los discos.
  • La primera es del concierto en el Nou Camp en 1985.
  • La segunda es del concierto que ambos realizaron en diciembre de 2002.

Com t'ho podria dir
Perquè em fos senzill, i et fos veritat,
Que sovint em sé tan a prop teu, si canto,
Que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes,
I penso que no he gosat mai ni dir-t'ho,

Que em caldria agrair-te tant temps que fa que t'estimo.
Que junts hem caminat,
En la joia junts, en la pena junts,
I has omplert tan sovint la buidor dels meus mots
I en la nostra partida sempre m'has donat un bon joc.
Per tot això i coses que t'amago
Em caldria agrair-te tant temps que fa que t'estimo.

T'estimo, sí,
Potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T'estimo, i et sóc gelós
I el poc que valc m'ho nego, si em negues la tendresa;
T'estimo, i em sé feliç
Quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que
Jo... que jo...

Que passaran els anys,
I vindrà l'adéu, com així ha de ser,
I em pregunto si trobaré el gest correcte,
I sabré acostumar-me a la teva absència,
Però tot això serà una altra història,
Ara vull agrair-te tant temps que fa que t'estimo.

T'estimo, sí,
Potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T'estimo, i et sóc gelós
I el poc que valc m'ho nego, si em negues la tendresa;
T'estimo, i em sé feliç
Quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...
Soneh!



Comentarios

Entradas populares de este blog

11.- El maravilloso plagio de la Habanera de Carmen (George Bizet)

39 - 200 Aniversario del estreno de la Novena Sinfonía de Beethoven (Por qué tomarse la empresa con filosofía)